Tan sols has de mirar-me,

mirar-me per saber ben be tot el que vull,

mirar-me per saber el que sent,

per saber que estic be,

per veure que tu em fas feliç,

feliç com una noia,

noia que es diverteix

amb una mirada tendra,

tan tendra com es la teva

una mirada plena d'estima

plena d'alegria per compartir

compartir amb mi,

com ho fas des de fa un temps.

Quan estic trista

tan-sols he de mirar-te,

o mes senzill,

tan-sols he de pensar en tu,

recordar vivències juntes

per a que a la meua careta

es dibuixe amb el pinzell dels teus llavis

un somriure,

un somriure permanent.

Sols si ets amb mi,

sols si ets al meu pensament,

pensament que a totes hores et pertany.

Quan arriba la nit,

no deixe de mirar la lluna,

senzillament perquè em recorda a tu,

tan blanqueta com tu mateixa,

tan callada, tan vergonyosa

que s'amaga quan sent que la miren,

lluneta que busca al sol,

i quan l'encontra mai l'abraça

per por a cremar-se.

Eixa es la petita diferencia,

tu trobes al sol

i tots dos fem per poder abraçar-se.