SOMRIURES

Somriures dibuixats,
somriures latents,
latents com l'amor,
com el nostre amor.
Somriures eterns,
somriures sincers,
somriures dibuixats.
Dibuixos somriguen,
dibuixos sincers,
tan sincers com el teu art,
art estimat,
tan estimat,
com l'estima que hi ha
dintre meu,
dintre teu.
Amb aquest present,
vull fer que dibuixes,
dibuixes els nostres somriures,
el teu somriure,
somriure perfecte,
somriure magnific,
somriure màgic,
somriure volgut,
somriure teu,
somriure meu,
somriure nostre,
somriure projectat,
somriure dibuixat,
dibuixat amb cada bes,
amb cada carícia,
amb cada mirada.

Aquest escrit fou dedicat per a ella, per un regal que no fa massa li vaig fer, no se si es deduirà el que era, era un bloc de dibuix per a que dibuixara cada carícia cara bes, cada moment, per que fora feliç, feliç dibuixant el que vol, el que li dona forces, forces per treure endavant aquesta vida d'artista.

A UNA NIT DE SETEMBRE

El cel plora,
plora per que no ets amb mi,
plora per que no soc amb tu.
La lluna vol obrir-se pas,
vol ser vista,
però no pot,
les llàgrimes del cel ho impedeixen.
Una noia intenta descobrir-la,
intenta 'desenvoirarla'
però li es inútil,
no pot,
no te les suficients forces.
La noia
plora,
plora amb el cel,
plora desconsolada,
desconsolada de pedrer la lluna,
per pedrer la vida
la seua vida.

ULLS

Ulls,
ulls que pronuncien paraules,
ulls clars,
ulls foscos,
ulls que mostren sentiments,
sentiments que es mostren amb els ulls,
ulls i mirades,
mirades i ulls.

MIRADAS

Miradas de desprecio,

que matan, 

miradas de amor,

que reviven, 

miradas de ternura, 

que renacen, 

miradas,

tantas miradas como sentimientos

tantos sentimientos como miradas

tantas miradas como palabras 

palabras que pronuncian sentimientos.

Llig i rebel·lat,
rebel·lat al mon,
rebel·lat i crea,
crea art,
crea sentiment,
crea saviesa,
crea crits,
crits de saviesa,
crits de justícia,
justícia en aquest mon,
mon injust,
mon cruel,
llig i rebel·at,
llig i informat,
llig,
LLIG I REBEL·LAT.

Mai m'he sentit aixi,
mai he tingut tanta necessitat
necessitat de plorar,
derramar llàgrimes,
mai.
No parle d'amor,
tampoc ho faig de desamor.
Parle d'impotència,
impotència de veure
que no es pot fer cap cosa.
Mai he sentit,
tanta sensació
d'incomprensió,
mai m'he rebotat
fins aquest punt
amb el mon,
però,
necessite cridar,
cridar ben fort...
JA HI HA PROU.