A UNA NIT DE SETEMBRE

El cel plora,
plora per que no ets amb mi,
plora per que no soc amb tu.
La lluna vol obrir-se pas,
vol ser vista,
però no pot,
les llàgrimes del cel ho impedeixen.
Una noia intenta descobrir-la,
intenta 'desenvoirarla'
però li es inútil,
no pot,
no te les suficients forces.
La noia
plora,
plora amb el cel,
plora desconsolada,
desconsolada de pedrer la lluna,
per pedrer la vida
la seua vida.