Imaginant olorar-te,
imaginant que ets al meu costat,
imaginant que soc amb tu,
imaginant recórrer el teu cos,
imaginant que recorres el meu,
imaginant,
imaginant,
i al fi em trobe a la veritat,
pot ser no es com imaginava,
Peró es la meua realitat,
i es meravellosa
amb tu,
sempre
amb tu.

Imaginant,
imaginant un mon per descobrir,
imaginant un mon per a nosaltres,
un mon perfecte,
un mon que inventem nosaltres,
un mon,
únic,
únic com tu.

Hui a la mitja nit
observe el cel,
l'observe des-de l'habitació
em transmet tranquil·litat,
eixa mateixa tranquil·litat
que em transmets tu,
cada dia,
cada moment, cada instant de la meua vida,
amb cada carícia,
amb cada mirada,
mirada de tendresa
que se'm clava dintre
dintre del cor,
per trobar aquell lloc,
lloc que et pertany,
et pertany des-de'l primer moment,
des-de'l primer bes,
des-de la primera carícia,
lloc que et pertany,
i et pertanyerà
per sempre.

T'estime,
una paraula tan pronunciada,
però, de vegades el significat...
soblida tan ràpidament...

El temps amb tu,
és un instant.
Em passaria hores i hores,
hores i hores,
mirant eixa cara,
mirant com dorms,
vull passar
el meu temps...
JUNT A TU.

Els núvols
no deixen vore
eixa lluna que cada nit
ens acompanya,
eixa lluna que es l'únic testic,
testi d'aquest sentiment,
d'aquesta sensació
que totes dues sentim
quan juntes estem,
aquest sentiment,
qeu una nit va náixer
i un temps després,
pareixia haver-se esfumat.
Peró la realitat...
la realitat es altra.

Me gustaría poder acariciarte,
poder susurrarte al oído
todo lo que hoy siento
todo lo que un día sentí.
Me gustaría tener una respuesta,
respuesta afirmativa,
a todos mis sentimientos
no ocultar hoy,
todo lo que junto a ti siento.