jueves, 20 de enero de 2011

Els núvols
no deixen vore
eixa lluna que cada nit
ens acompanya,
eixa lluna que es l'únic testic,
testi d'aquest sentiment,
d'aquesta sensació
que totes dues sentim
quan juntes estem,
aquest sentiment,
qeu una nit va náixer
i un temps després,
pareixia haver-se esfumat.
Peró la realitat...
la realitat es altra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario